El Model PWYW

Aquests últims mesos s'està començant a fer visible en l'entorn roler de parla anglesa la tendència a aplicar als jocs i móduls en format digital (majoriatariament en pdf tot i que també en epub en alguns casos) el model de venda Pay What You Want (Paga El Que Vulguis o PWYW per les seves sigles en anglés), que consisteix en oferir els teus productes i donar la possibilitat als teus compradors de pagar el preu que hagis marcat, només una part d'aquest, que s'aboni una part superior al preu estipulat pel creador d'aquest producte o que fins i tot no es pagui ni un cèntim.

Interesat pel tema vaig començar a investigar i la primera referència que vaig trobar mitjançant una cerca de Google va ser aquest article de Wikipedia en el que es contempla l'evolució d'aquest model aplicat a diversos àmbits, entre els que es pot destacar entre d'altres l'artista Keith Green i el seu àlbum So You Wanna Go Back to Egypt (posat a la venda per correu postal al 1979), a la cadena de restaurants Annalakshmi (que al 1984 va posar en marxa la iniciativa "Pay What Your Heart Feels") i més recentment al grupo musical Radiohead i el seu àlbum In Rainbows (posat a disposició del públic a través del seu lloc web a l'octubre del 2007).

Veient aquests exemples es pot deduïr que iniciatives d'aquest tipus están vinculades a accions en les que clarament preval la conciència social, en les que es vol obtenir un clar efecte publicitari o en les que es vol facilitar l'adquisició del producte en qüestió independentment de la quantitat que el client pugui o vulgui pagar.

Per tractar d'aquesta experiència aplicada als jocs prendré com a base uns pocs exemples que es possible trobar a les plataformes RPGNOW i DriveThruRPG, així com les opinions de Fred Hicks, James Raggi i Michael Tresca.

   

   

Per començar puc parlar de The Void, editat per Wildfire, un joc de ciencia-fició futurista en el que la Humanitat troba a les criatures dels Mites de Cthulhu al començar a explorar el sistema solar. En aquest cas el joc està disponible sota la llicència Creative Commons by-nc-sa 3.0, fet que significa que els jugadors poden crear afegits o variants del joc sempre que no es comercialitzin (a més a més als seus creadors no els importa que el reglament bàsic es distribueixi de forma gratuita).

Un altre joc de cieència-ficció, basat en Fate i amb rerafons transhumanista, a destacar és Nova Praxis de Void Star Studios. Els seus autors el posen a la venda amb el model PWYW i demanen les aportacions monetàries dels jugadors (tot i que siguin mínimes) o que si el joc agrada es comprin la versió impresa o el pdf augmentat, tot i que si això no es posible també demanen que es doni a conèixer el joc en blogs i xarxes socials i que el pdf gratuit es comparteixi.

I ja que he mencionat Fate tambè puc parlar de la nova edició duta a terme per Evil Hat Productions: Fate Core System i Fate Accelerated Edition i la estratègia seguida per Fred Hicks, que ha manifestat obertament que li interessa fer visible el joc i conrear l'interés dels jugadors per aquest pel que fa als pròxims suplements de la línea i altres jocs basats en aquest reglament.

Un altre dels creadors que ha optat per posar a disposició dels jugadors part dels seus productes en el model de venda PWYW ha sigut James Raggi amb l'aventura Better Than Any Man per a Lamentations of the Flame Princess (el reglament sense art interior i completament gratuït es pot descarregar des d'aquest enllaç) i fins i tot va arribar a fer la prova de vendre part dels seu stock de llibres físics a la UK GAmes Expo d'enguany, els resultats son bastant contundents comparant-los amb els que va tenir a la Expo de l'any anterior:

      Ingres brut: + 65%
      Unitats Venudes: +95%
      Número de clients: +123%
      Valor promig de £ per compra per client: -26%

Per acabar aquest llistat d'exemples també es pot incloure El Llibre 0 de Shadows of Esteren de Agate RPG, el joc de fantasia medieval amb un toc d'horror gòtic, que tot i que no estigui explicitament a la venda sota el model PWYW compleix perfectament amb part dels supòsits corresponents a la qüestió que estic tractant.

Les conclusions a les que es possible arribar desprès de llegir els articles que he enllaçat anteriorment i examinar els exemples que he proposat sobre el model PWYW son les següents:

1. Aquest model pot ajudar a creadors i editorials petites a promocionar els seus jocs (de fet jo ja ho estic fent fent al parlar d'ells).
2. Al mateix temps pot servir com a estudi de mercat per formular la seva estratègia a llarg plaç (sobretot si tenen previst continuar una linea de producte amb suplements o aventures).
3. Part de la filosofía de funcionament del model PWYW tambè es pot equiparar a la del software lliure o a la modalidad shareware (entenent-la com l'oferiment d'un producte que es pot usar encara que no tingui habilitades totes les seves funcions o característiques).

I arribats en aquest punt m'agradaría fer-vos una sèrie de preguntes a vosaltres, els meus lectors:

Si ets un creador de jocs o formes part d'una editorial del sector:

• Has usat el model PWYW per als jocs que publiques?
• Si ha sigut així, com va funcionar?, les vendes van augmenta significativament?
• Cóm ha sigut la experiència en general?
• Si no l'has usat mai, et plantejaríes fer-ho en un futur més o menys proper?
• Creus que pot ser un bon model de venda i difusió donada l'actual situació econòmica?

Si ets un jugador:

• Coneixíes el model PWYW?
• Has comprat jocs o suplements sota aquest model?
• Creus que existeix el risc que els compradors s'aprofitin d'aquesta modalitat de venda i adquireixin els jocs gratis sense donar res a canvi a creadors i editorials? (i amb això també incloc la possibilitat de no escriure cap ressenya o ajudar a donar publicitat al joc a canvi d'obtenir-lo).

Us agrairia que deixéssiu les vostres respostes a la secció de comentaris d'aquesta entrada (com sempre totes les opinions són benvingudes, sigueu respectuosos i educats).

Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English